Sant Jordi, amb la seva astúcia, la seva entrega i una destresa inimaginable, matà el drac i la Princesa quedà alliberada per sempre d'aquella por; d'aquell neguit d'ésser raptada i engolida per la fera més temuda de tots els temps.
Avui dia, molts d'aquells dracs formen part del nostre pensament, a voltes quan algú de la nostra família, del nostre cercle d'amistats, rep un cop ben dur -inesperat- d'aquests que la vida ens mostra quan menys ho esperem.
És llavors quan persones anònimes, sense altre ànim que el d'ajudar a millorar la salut d'altri, obren els braços per poder vèncer qualsevol malaltia o adversitat ... d'aquells qui més ho necessiten.
*
Sóc un cavaller de ferro,
de ferro,
coure i llautó,
però tinc el cor de nata,
de nata, mèl i cotó,
i avui et porto una rosa,
una rosa
i un petó!
Montse Ginesta
Comparteix
